En patufet

Vet Aquí que una vegada hi havia un pare i una mare que van tenir un fill petit petit com un gra d'arròs i li van posar el nom de Patufet.Un dia la seva mare era a la cuina fent el dinar. Però quan va anar per posar-hi el safrà, es va adonar que ja no en quedava ni una engruna. En Patufet va anar a comprar.

Patim patam patum,

homes i dones del cap dret,
patim patam patum,
no trepitgeu en Patufet!

I en Patufet s’estarrufava de satisfacció. Tant es va anar engrescant que al capdavall va demanar a la mare que li deixés anar a portar el dinar al seu pare, que estava treballant un tros lluny, fora de casa.
Quan ja havia fet un bon tros de camí, es va adonar que començava a ploure.
* Ja hi som! – va fer. I com que no era cosa que se li mullés el dinar del pare, es va determinar d’ arrecerrar-se sota una col d’un hort que hi havia a la vora de camí.

Però amb això, mentre esperava que deixés de ploure, va sentir que venia a poc a poc un bou amb la seva esquella dringant. El bou, que no tenia por d’aquelles quatre gotes de pluja, va trobar que li aniria ben bé de fer un bon dinar de cols. Es va ficar a l’hort i es va empassar d’un sol cop la col, el cistell i en Patufet. I ja els tenim tots tres rodolant gola avall.

Mentrestant, el seu pare esperava que li portessin el dinar. I espera que esperaràs, va acabar perdent la paciència. Aleshores, va agafar els trapaus i se’n va anar cap a casa tot rondinant. En arribar, es va queixar a la seva dona perquè s’havia descuidat de dur-li el dinar. Però la dona, més de set vegades esgarrifada, va explicar-li que el dinar l’hi havia portat en Patufet, i que qui sap què li devia haver passat.

Llavors també el pare es va esgarrifar, i tots dos van començar a passar ànsia. Van sortir a fora i van enfilar el camí, tot cridants:
* Patufeeeeet, on eeeeeets?
Però en Patufet no sortia per enlloc.
Fins que , arribats a la vora de l’hort, van sentir una veueta llunyana llunyana que contestava:
* A la panxa del boooooou, que no hi neva ni hi plooooou!
I aleshores, més animats, ells vinga a cridar:
* Patufeeeeeet, on eeeeeets?
El nen hi tornava:
* A la panxa del booooou, que no hi neva ni hi ploooooou!
I en acabar hi afegia:
* Quan el bou farà un pet sortirà en Patufet!

I al capdavall de tot, el bou va fer el pet, i el menut d’en Patufet va sortir disparat. Però amb l’empenta que duia es va quedar enganxat en un arbre. I si no l’en han tret, encara hi deu ser.